Avui dia sentim sovint afirmacions que semblen certes però que no resisteixen una anàlisi crítica seriosa. Per tant, sembla assenyat de posar-nos en guàrdia davant qualsevol idea repetida de forma insistent, sobretot si té conseqüències pràctiques en la vida diària. Algunes idees s'estenen com a virus, fent-se patològiques com qualsevol grip, mentre que d'altres s'enquisten en forma de tabú. També hi ha utopies que s'expressen com objectius assolibles que martellegen repetidament en la vida col·lectiva. Sense tantes pretensions, altres idees noves sorgeixen en relacionar aspectes externs a les rígides estructures dels arbres disciplinaris. De fet, l'aventura d'observar les coses de manera transdisciplinària i, si cal, antidisciplinària, acostuma a donar un bon rendiment a l'hora d'augmentar la nostra comprensió de la realitat. Aquestes i altres reflexions, exposades per Josep Ramon Aragó en la presentació d'aquest llibre, il·luminen qüestions tan diverses com la teoria del Big Bang o l'augment de les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera, passant per la ciutat sostenible, la mort dels rius o la limitació de la velocitat dels cotxes. Amb una higiènica càrrega irònica i amb una clara intencionalitat didàctica, aquest recull de textos breus va obtenir una menció especial en el II Premi IDEES d'Assaig Breu 2003.