Tot té una raó en aquesta vida. I l'erotisme no n’és una excepció. La sexualitat no és cosa de prendre's a broma. I menys si tenim en compte l'afirmació de la mare del protagonista quan diu que l'ànima humana és una mena d'esponja que va acumulant vivències i que guarda la sentor dels primers perfums que capta com un tresor. Imagineu què pot passar si els forats de l'esponja s'omplen d'experiències sexuals fugisseres i mal digerides. És diferent la manera que tenen d'entendre la sexualitat les dones de la que exhibeixen els homes? No hi ha dubte, segur que sí! En aquesta línia, i encara que de vegades la realitat i els diaris s'entestin a demostrar tot el contrari, les dones tenen cops amagats i es mostren força sovint molt més subtils i preparades per a presentar batalla en tots els camps que els homes, controlant sempre passat, present i futur com si es tractés d'un tauler d'escacs. I com que ja se sap que les aparences enganyen, vagi la història com un homenatge a parts iguals al sexe femení (sexe i femení) perquè una cosa és ben certa: sota qualsevol mostra de masclisme, per més salvatge o excèntrica que sigui, hi ha una dona que té o pot tenir armes per contrarestar-la si s'ho proposa, fins i tot per mitjans poc o gens convencionals. En aquests temps remoguts, l'únic consol que ens pot quedar és que les dones no imitin els comportaments ancestrals dels homes. I això, per desgràcia, no passa sempre, però quan passa és, com a mínim, divertit i refrescant.