En aquest lúcid i original assaig -que va merèixer ex aequo el premi IDEES d'Assaig Breu en l'edició del 2004-, Albert Bastardas aplica el concepte de sostenibilitat a la sociolingüística, i contribueix a crear un marc de reflexió sobre l'aplicació d'un model de desenvolupament harmònic de les llengües que superi les visions reduccionistes de la diversitat. Es tracta, doncs, d'una aproximació humanista i no instrumental o "economicista" de les relacions entre comunitats lingüístiques a fi i efecte de revertir la tendència d'expansió i dominació que fins ara ha regit la gestió de la diversitat lingüística. Aquesta filosofia sostenibilista també postula un nou paradigma moral que propugna la defensa i la vertebració dels valors socials compartits mitjançant la formació d'una nova consciència i d'una nova ètica col·lectives. Des del punt de vista sociolingüístic, això implica explorar una nova via que permeti el desenvolupament de la diversitat lingüística humana per sobre de l'expansió glotofàgica de les grans llengües, i acabar amb les relacions de dominació i subordinació que es donen en les relacions entre grups lingüístics distints. Els beneficis personals i grupals de la sostenibilitat dels grups lingüístics -més autoestima, més autoimatge positiva del grup, etc.- són importants per a la felicitat de les persones, atès que la preservació de la diversitat lingüística i el manteniment de les identitats col·lectives poden contribuir de manera decisiva a posar fi a la pobresa i anomia a què porta la desorganització de l'ecosistema tradicional de subsistència, i de conservació dels sabers populars que cada cultura ha produït.