CONTRA EL DESTI (En papel)

Datos del libro

• Nº de páginas: 352 págs.
• Editorial: EDICIONS 62
• Lengua: CATALÁN
• Encuadernación: Tapa blanda
• ISBN: 9788429754094
• Año edicón: 2004
• Plaza de edición: BARCELONA

Sinopsis

«¿Pot existir cap altre model millor que Amy Tan per als escriptors d’avui en dia? Ella escriu grans històries sobre temes importants: l’amor, l’exili, la mort, la compassió. Amb gran destresa narrativa, ens fa sentir un gran ventall d’emocions, des de la tragèdia fins a la comèdia i la joia». Scotland on Sunday«Amy Tan ens reconforta i sorprèn alhora. Ens ofereix una història d’amor i ens la qüestiona; ens ofereix una llar i la converteix en una llar perduda. Ens ofereix dues pàtries: la Xina i Amèrica, i en qüestiona el valor de totes dues. Tot escrit amb un estil elegant i amb un toc d’humor, ple d’enginy i misteri». GuardianLes novel·les d’Amy Tan sempre es nodreixen de les seves pròpies experiències i de les de la seva família. Ara, per primera vegada, Amy Tan s’ha decidit a oferir-nos una visió personal, íntima i sincera, de la seva vida. A Contra el destí fa un llarg recorregut, des de la seva infància de nena xinesa americana, sensible i intel·ligent, però avergonyida pels costums orientals dels seus pares, fins a l’actualitat, en el paper d’una de les novel·listes més estimades pels lector de tot el món. Parla de la bellesa i dels conflictes interns amb el seu aspecte físic durant l’adolescència. Ens explica la història de la seva família: la de la seva àvia, que es va intentar suïcidar com l’única manera de revelar-se contra el marit; la de la sevamare, el primer marit de la qual la va empresonar quan ella va intentar deixar-lo; i en explica també les morts terribles del seu pare i del seu germà, quan ella només tenia catorze anys. Parla de com el pes de la història familiar l’ha portat, ara, ja adulta, a ser com és. Tots aquests fantasmes, la sort, el destí juguen i han jugat un paper important en la seva vida, i Contra el destí és una immersió en aquests ancestres, en les dones que «mai m’han deixat oblidar que aquestes històries necessiten ser explicades».