Al pis nou de la família de la Coraline hi ha vint-i-una finestres i catorze portes. Tretze de les portes sobren i es tanquen. La catorze, no. Imaginat que lobres i la travesses. A laltra banda et trobes amb una casa idèntica on hi viuen uns pares clavats als teus. Al principi, les coses semblen fantàstiques. El menjar és millor, la caixa de joguines és plena dàngels de corda que volen per tota lhabitació, llibres amb il·lustracions que es deformen i fan pampallugues i uns pares que es desviuen per fer-te feliç. La Coraline, com lAlícia, però en clau de terror, sha introduït en el reflex emmirallat de la seva  pròpia realitat. També hi ha altres nens atrapats allà, ànimes perdudes darrere els miralls. Haurà de lluitar de valent per salvar-los i alliberar-se dels
nous pares, que la vigilen amb la mirada buida dun parell de botons negres.