Quan la Laia va lliurar el seu diari personal a l'Albert tot dient-li "És més teu que meu", el noi no va saber veure-hi un adéu, un punt final a un any i mig d'amistat sincera, però el va acceptar confiant que li serviria per entendre el patiment de la seva millor amiga. L'Albert recupera aquell diari uns anys més tard i l'aprofita en la redacció d'un treball literari per als seus estudis de filologia catalana. Pren el diari de la Laia com a fil conductor d'una novel·la curiosa, original, que basteix incorporant-hi textos de moltes tipologies en una mena d'aiguabarreig que, d'entrada, pot generar un punt de desconcert. A mesura que el lector vagi avançant en la trama, canviarà constantment de registre: autobiogràfic, narratiu, periodístic, dramàtic, poètic, epistolar... Anirà descobrint la protagonista de mica en mica: les seves il·lusions, les seves inquietuds, les seves pors... Coneixerà la seva família i el seu cercle d'amistats, i acabarà desitjant fer-li costat en la lluita contra la seva malaltia, una malaltia que, tristament, és massa comuna entre les noies de la seva edat.