Catalunya és un país de monestirs. En coneixem més de dos-cents, establerts a partir del segle ix pels diferents ordes, benedictins, canonges, cistercencs, premonstratencs, cartoixans, predicadors (dominics), mendicants (franciscans), templers o hospitalers, que es van anar instal·lant en el territori català durant l'edat mitjana. En alguns, encara avui s'hi fa vida monàstica, com es pot veure en aquest llibre; altres han esdevingut preuats monuments artístics, i de molts d'ells només en queden vestigis, o la seva memòria en la documentació dels arxius.
 La xarxa d'aquests centres religiosos que cobrien la geografia catalana va tenir una importància cabdal en la conformació de les societats medievals i de l'estructura feudal del territori. Eren centres de saber, Monestirs de Catalunya ens explica en els primers capítols la història enlluernadora de la seva construcció. L'evolució de les formes i alhora l'evolució del pensament. L'últim capítol està dedicat específicament a
 dinou monestirs, triats per motius diferents, però sempre remarcables. El narrador ens assabenta de la seva història, dels personatges que la protagonitzaren, de les obres artístiques que contenen i de tants  altres factors que els configuraren. El text s'acompanya de fotografies que constitueixen per si mateixes una història que enriqueix la visió del conjunt.