Quan lescriptor sasseu davant un full de paper, té diverses posssibilitats: a) Contempla el paisatge que lenvolta i espera que caigui una poma, que un ocell emprengui el vol o que aterri un helicòpter; només si les muses compareixen i linspiren escriurà alguna cosa. b) Prescindeix de les muses i safanya a transciure el pensament; la primera impressió és bona; sap que les idees, lleugeres, fugen, però que les paraules escrites perduren. c) Desconfia de les idees joves i les nodreix amb el treball; escriu un esborrany rere laltre; intueix que el secret de lescriptura és la constància. ¿Quina daquestes tres maneres descriure és la normal, i quina és la millor? ¿Com aprenenm a escriure? Daniel Cassany, deixant de banda misticismes i prejudicis, amb dades objectives i teories científiques, presenta aquí un assaig utilíssim sobre lexpressió escrita i sobre el seu aprenentatge.