Sándor Márai va suicidar-se l’any 1989 als Estats Units. Feia anys que hi vivia, exiliat, i la mort de la seva dona, uns anys abans, el deixa tocat i sense ànims. Veu que la vida se li escapa de les mans, que s’extingeix lentament, i enlloc d’esperar a apagar-se agònicament decideix posar-li un punt i final a l’edat de 89 anys. Ple de reflexions sobre la mort, sobre la inutilitat i fragilitat de la vida, Sandor Marai exposa la seva visió del món, a aquestes alçades un pèl apocalíptica, i recull les reflexions i conclusions després d’una llarga vida plena d’experiències molt colpidores i molt diverses, després d’haver viscut dues guerres i els canvis que s’han succeït al llarg del segle XX. Profunds, reveladors i molt lúcids, els Dietaris dels últims anys de la vida de Sandor Marai són un document imprescindible no només per entendre la visió del món de l’autor sinó també per endinsar-se en les complexitats de les actituds humanes en el segle passat.