La figura de Dante Alighieri (1265-1321) ocupa un lloc de privilegi en el panorama de la literatura universal, i la seva obra mestra, la Divina Comèdia, ha esdevingut al llarg dels segles un dels tresors més preuats de la cultura occidental i un títol mític de la història de la literatura. A la Comèdia, que Boccaccio va qualificar de Divina inmediatament després de la seva aparició, el Dant hi modula un llenguatge nou i estructura una obra excepcional capaç d'identificar història i filosofia, mite i ciència a través del discurs d'un viatge i d'una ficció literària. La Divina Comèdia es presenta com una narració que inclou tots els sentits de la vida, de la història i del conjunt dels coneixements del seu temps. El seu propòsit era mostrar el camí de la felicitat, que passava per dos estadis previs a l'entrada al Paradís. En aquest camí, l'home ha de ser acompanyat per la raó humana, representada per Virgili, i per la revelació, que personifica Beatriu. La feina de Joan F. Mira com a traductor de l'obra major del Dant és d'una eficàcia indiscutible i permet llegir el magne poema amb tota la seva alenada èpica i narrativa.