El Cafè de la Granota, la segona col·lecció de contes de Jesús Moncada publicada per primera vegada el 1985, reuneix catorze relats ubicats en l’antiga vila de Mequinensa, l’univers propi d’aquest escriptor. Aquesta edició –a cura d’Hèctor Moret, professor d’ensenyament secundari i investigador de la llengua i la literatura catalanes a l’Aragó– pretén ser una eina d’orientació didàctica per ajudar en aprofundir en l’estudi i difusió de l’obra. Per fer-ho possible hi trobem una breu descripció de la vida de l’autor i del conjunt de la seva producció literària, una anàlisi detallada dels aspectes més significatius d’El Cafè de la Granota i un ventall de propostes i suggeriments de treball per tal de facilitar la comprensió del llibre.
Es completa l’edició amb la publicació d’un glossari comentat, de diversos textos complementaris, d’una selecció bibliogràfica i d’un parell de comentaris de text a propòsit de dos dels contes que s’hi recullen.

En un vell cafè d’una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l’Ebre, un amatent cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia –en especial del vell Cristòfol, memòria viva de la vila– un seguit d’històries anotades amb to d’humor i de crítica social. Hi desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà –amb un singular camp d’esports–, un pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d’ordre públic a qui en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l’ofici a l’altre món (al cantó dels morts), un afeccionat a les novel&am