No eren jueus, tampoc meNo eren jueus, tampoc membres de la resistència armada a la invasió de Hitler: eren republicans espanyols, exiliats del terror de Franco, que havien buscat refugi a la ciutat francesa d’Angulema.
El 20 d’agost de 1940, un tren carregat amb 927 espanyols, homes, dones, avis, nens i malalts, va marxar d’aquella ciutat. Els havien promès que els portarien a l’anomenada França lliure, la part del país no ocupada pels alemanys. La realitat fou ben diferent: quatre dies més tard arribaren a l’estació austríaca el nom de la qual la humanitat no oblidarà mai: Mauthausen. El govern francès es desfeia així d’uns refugiats molests, Alemanya obtenia una valuosa mà d’obra de franc i Espanya estenia la repressió mes enllà de les seves fronteres. El ministre Serrano Súñer es va desentendre de la sort d’aquests espanyols, malgrat conèixer el destí terrible que els esperava. A partir d’aquell moment es convertiren en apàtrides, els del triangle blau, segons la denominació del camp nazi.
Montse Armengou i Ricard Belis, continuant en la línia de les seves investigacions anteriors, Els nens perduts del franquisme i Les fosses del silenci, rescaten aquesta història silenciada de la repressió franquista, la del primer tren procedent de l’Europa occidental carregat de famílies senceres amb destinació a un camp de concentració nazi. Per fer-ho han entrevistat els supervivents del comboi i han aportat les proves documentals que mostren com els governs de Vichy, Espanya i Alemanya van dur a la mort molts d’aquells republicans espanyols, els primers lluitadors antifeixistes que havia conegut el món i que encara avui no han recuperat la dignitat i la memòria.mbres de la resistència armada a la invasió de Hitler: eren republicans espanyols, exiliats del terror de Franco, que havien buscat refugi a la ciutat francesa d’Angulema.
El 20 d’agost de 1940, un tren carregat amb 927 espanyols, homes, dones, avis, nens i malalts, va marxar d’aquella ciutat. Els havien prom&