Text de contraportada


Dino Buzzati (1906-1972) és un dels grans escriptors italians del segle XX. Llicenciat en Dret va mostrar, de ben jovenet, un marcat interès per la poesia i la música, passions que l’acompanyarien tota la vida i que el van empènyer a publicar, l’any 1933, la seva primera novel·la, Barnabo delle montagne, que va resultar ser tot un èxit. El desert dels Tàrtars, que s’ha convertit en un dels clàssics imprescindibles del segle XX i és, sens dubte, la seva obra mestra, va situar-lo entre els autors internacionals de primera fila.El desert dels Tàrtars és una de les novel·les més importants del segle XX. Publicada durant l’eufòria bel·licista de la Itàlia de Mussolini, aquesta faula antimilitarista narra la història de Giovanni Drogo, un oficial destinat a una fortalesa antiga i mig abandonada sobre la qual penja una amenaça imprecisa però intensa d’un atac imminent. Allà, entre uns murs que imposen una atmosfera inquietant, inhòspita i sinistra, Drogo esperarà, durant trenta anys, que s’acompleixi aquesta amenaça. La profunditat de les reflexions sobre la soledat, la llibertat, la frustració i la mort, així com les magistrals descripcions d’ambients i paisatges, han convertit El desert dels Tàrtars en un clàssic contemporani absolutament imprescindible.“El drama del tinent Drogo conté tota la tristesa d’una vocació absurda: una vida sencera sacrificada a un atac que no s’acaba de produir mai i que, quan s’esdevé, ja no queda vida. O sigui que la novel·la és un al·legat perdurable contra uns pressupostos de defensa que, amb l’excusa d’uns ideals elevadíssims, fan trontollar tots els països. La fortalesa d’ El desert dels Tàrtars devora els homes sense que ni ells mateixos sapiguen en virtut de què. La descripció d’escenaris, de paisatge desolat, de clima erm dels personatges, pren en aquesta novel·la una força literà