L'Alba té quinze anys i viu il·lusionada el primer amor. El Xavi és el noi deu; amb ell no ha de pensar ni fer res, perquè s'ocupa de tot: fa de missatger, de paleta, cuina, planifica les sortides... També l'ajuda a trampejar el mal ambient de casa. El més extraordinari és que el Xavi l'ha triat a ella i només li demana que sigui la seva musa. Però el Xavi la deixa al cap de vuitanta-set dies. L'Alba s'enfonsa; què ha fallat? Com suportarà l'infern de casa seva? Gràcies a l'Agnès, coneix una colla de nois més grans i amb ells descobreix que li agrada fer coses i sentir-se útil. Paral·lelament, intenta comprendre el desamor dels sus pares. Inesperadament, el Xavi torna. L'Alba té una gran oportunitat, potser l'última, de reprendre el primer amor. ¿Ho fa, ara que ha començat a veure les coses d'una altra manera? Una força que no controla l'empeny a explorar el camí que va deixar a mitges. L'Alba creu que ha arribat l'hora de prendre la decisió més important de la seva vida, amb totes les conseqüències.