La mare es disposa a donar el menjar al seu fill mentre el distreu amb una joguina. Aconsegueix que se’n mengi alguna cullerada, i de sobte, el nen posa en marxa el seu pla estratègic contra l’excés de menjar: la primera línia de defensa consisteix a tancar la boca i girar el cap. Així i tot, la preocupada mare insisteix amb la cullera. El nen llavors es retira a la segona trinxera: obre la boca i deixa que li posi el que sigui, però no s’ho empassa. Els líquids i purés gotegen espectacularment per les comissures dels llavis, i la carn, si n’hi ha, es converteix en una immensa bola.Aquesta situació, més pròpia d’un camp de batalla que d’una activitat quotidiana, il·lustra amb humor la tesi central d’aquest llibre: la manca de gana és un problema d’equilibri entre el que un nen menja i el que la seva mare espera que mengi. Mai se l’ha d’obligar. Ni suborns, ni estimulants de la gana, ni càstigs. El nen sap molt bé el que necessita.Fugint dels tòpics sobre el tema, el pediatre Carlos González, fundador i president de l’Associació Catalana Pro Lactància, desdramatitza el problema i, proporcionant-nos clares pautes de conducta, tranquil·litza aquelles mares que pateixen perquè creuen que els seus fills no mengen bé.