L’anàlisi psicopedagògica d’una mostra significativa de contes ens permet contemplar una gran varietat d’escenaris on es representen drames que ens mostren el món dels infants, que ens informen de les seves pors i de les seves il.lusions, dels seus èxits i dels seus fracassos, i ens expliquen com veuen el pare i la mare, el créixer i el fer-se grans. D’aquesta manera, més enllà de les seves funcions literària, lúdica i social, els contes podran ser utilitzats també com a eina de coneixement, i per tant com a eina diagnòstica, pedagògica i terapèutica. L’interès de la recerca és l’eina, conèixer l’eina; les troballes que es puguin fer amb aquesta eina són tot un altre estudi. Caldrà aprofundir l’estudi dels contes amb mètode i sistema; aquest llibre n’és només un pròleg, un crit de sorpresa després d’una primera mirada superficial i fugissera sobre el fenomen dels con-tes de tradició oral, i un crit d’admiració després de descobrir o mig intuir la seva riquesa de continguts i d’estructures; veurem només les beceroles d’una recerca que no té fi. Més enllà de l’eina hi ha tot un món per explorar.