EI Daniel, la Rosa i, molt especialment, el iaio Ventura tenen davant seu un desafiament tan gran com pot ser la travessa del Pas de Mahoma per als excursionistes que volen fer el cim de l'Aneto. A banda i banda, el precipici definitiu, i al final, la felicitat, el paradís... Quan el juny de 1842 Albert de Franqueville, botànic francès i estudiós de la cultura musulmana, li va dir al seu company, el militar rus Platon de Cikhacev, que aquella via tan estreta li recordava, com a símbol, la que l'Alcorà diu que "han de seguir els fidels per assolir el Paradís, el jardí pel qual flueixen rierols..." obviava, potser per l'eufòria del moment, que aquella meta també era el vèrtex que culminava la muntanya maleïda, la Maladeta. Tot i que el paradís, per als nostres alpinistes, només era fer el cim, la metàfora tingué èxit i el topònim és conegut universalment en els cercles excursionistes i muntanyencs. Els moments culminants de la nostra història s'esdevenen per aquells paratges, i els personatges trontollen a l'endemig d'aquelles dues i paradoxals definicions: el paradís, la felicitat, el cim, la vida o la maledicció, la tragèdia, l'abisme, la mort...