EL PENSAMENT ECONOMIC A CATALUNYA (1760-1840) (En papel)

Datos del libro

• Nº de páginas: 594 págs.
• Editorial: EDICIONS 62
• Lengua: CATALÁN
• Encuadernación: Tapa blanda
• ISBN: 9788429763645
• Año edicón: 2009
• Plaza de edición: BARCELONA

Sinopsis

El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840). Els origens ideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana és una reelaboració de la tesi doctoral que el professor Ernest Lluch va presentar el 1970, sota la direcció del Dr Fabian Estapé i davant d’un públic expectant a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona. L’acte de la lectura d’aquesta tesi doctoral va causar un enorme impacte en els joves economistes i estudiants que varen assistir-hi. Es respirava i s’intuïa a l’ambient que s’estava davant d’un esdeveniment important, i que el seu protagonista, un jove Ernest Lluch de 33 anys, no tan sols era ja un valor sòlid dins del món dels economistes catalans sinó que, amb aquell acte i amb la presentació d’una tesi com aquella, s’estava donant un pas de gegant en el reviscolament de les idees econòmiques a casa nostra. Pel rigor, per l’exhaustivitat de la recerca, per la novetat, i pel que representava, com s’ha demostrat després amb els anys, de sacseig ideològic, d’introspecció en el món de les idees en relació amb la presa de consciència d’un passat real, i d’un país real que no tenia res a veure amb allò que s’ensenyava en el món hieràtic acadèmic de la misèria intel•lectual i científica que imperava sota la llosa del franquisme. La tesi d’Ernest Lluch era aire fresc, oxígen, veritats, sang nova, una singlatura lligada al país autèntic, i no pas al país emmascarat. Havia quedat oberta de bat a bat una porta nova, la de l’estudi de la història del pensament econòmic del nostre país, la de l’explicació d’un passat històric que havia estat ocultat pels estaments oficials de la dictadura. Acabava d’entrar en el món universitari la nova ventada d’un jove emprenedor que volia canviar les coses. De fet, l’obra de Lluch no havia pas sortit del no-res. Darrera del