El perfil d’una flama és el primer volum d’una sèrie d’un o dos més que, en conjunt, havia de constituir l’autobiografia de Romà Comamala. Però la realitat no és aquesta, perquè l’autor no va deixar cap més llibre de memòries. Ara bé, això no lleva interès al volum de què disposem: la personalitat i el món de l’autor ja hi apareixen sencers, presentats amb una llibertat no gaire freqüent en un sacerdot. D’altra banda, al costat del valor literari, indubtable, el text de mossèn Comamala té també un valor històric més que remarcable. El lector hi trobarà, molt ben reflectida, la vida d’un sector de l’alta burgesia catalana dels anys vint i trenta del segle passat a través de l’experiència de la família Valls, a la qual pertanyia la mare de l’autor. Romà Comamala arriba a la màxima intensitat dramàtica en els capítols en què reflecteix, d’una manera impressionant, les experiències de la Guerra Civil i de la postguerra. 

Romà Comamala i Valls va néixer a Barcelona el 1921. Era el fill segon d’Arseni Comamala, un dentista prestigiós, i de Montserrat Valls, filla de Josep M. Valls i Vicens, copropietari de la Banca Fills de Magí Valls. Comamala, titulat en Belles Arts per l’Escola de Llotja, va realitzar uns quants treballs com a escenògraf. Però el 1945 ingressa com a novici al monestir de Poblet, que abandonarà el 1948 per entrar al Seminari Arxidiocesà de Tarragona. Ordenat sacerdot el 1952, serà rector de Santes Creus, Castellbell i, des del 1965, de Vilabella, on va morir el 9 d’agost del 2000, víctima d’un càncer.