Per què tots i cadascun dels projectes que havien de servir per emancipar la humanitat han fracassat? Per què l’intent
d’assolir un futur perfecte va conduir sistemàticament a la mort de milions de persones i a la destrucció de països
sencers? La resposta a aquestes preguntes acostuma a ser trivial i insatisfactòria. Aquest assaig planteja el problema
d’una manera inèdita i provocadora. Explica que el fracàs de totes les utopies modernes era inevitable perquè partien d’un subjecte irreal: el bon salvatge, en totes les seves traduccions històriques.
El bon salvatge va néixer el segle XVI com a simple recurs literari, i dos segles més tard, Rousseau se’l va reinventar per convertir-lo en un personatge enganyosament real. Marx i Engels van adoptar aquest bon salvatge com a model
antropològic durant el segle XIX. I la ficció desembocarà en l’inquietant paradís artificial del comunisme.
Cansats del seu futur perfecte, els falsos bons salvatges tornaran a la realitat l’any 1989. Des d’aleshores, l’esquerra
occidental es dedica a defensar els okupes i les balenes.