Aproximar-se a la família Borja i al seu temps, alçar el vel de la distància i del mite —conèixer millor qui eren realment i quina vida van viure—, equival, quasi inevitablement, a sentir els efectes d’un poder d’atracció ben especial. La matèria borgiana és una peripècia interessant, irrepetible i única, una trajectòria vital i familiar feta amb elements tan fora del comú que, si no s’hagués produït com es va produir, segurament ni la imaginació més fèrtil i atrevida hauria pogut elaborar de manera creïble. I és que, amb el pas dels segles, aquests valencians han esdevingut un referent mític.
Famílies com els Borja n’hi ha hagudes ben poques en la història d’Europa: un llinatge vingut de fora d’Itàlia, sorgit del no-res, va produir en cinquanta anys dos papes i una dotzena llarga de cardenals, s’instal·là durant mig segle sencer al centre mateix d’un poder turbulent, i en arribar al punt més alt va desaparèixer de sobte per a caure immediatament en la llegenda fosca, en la infàmia i en la destrucció de la memòria. Una família excepcional, misteriosa i polèmica, enormement atraient, que la prosa magistral de Joan. F. Mira reivindica i divulga en aquesta obra.