LA FORMA DE L’AIGUA (B 425 – 2002) és el primer cas del comissari Montalbano. En aquesta ocasió
s’enfronta amb una situació particularment enrevessada per les implicacions polítiques de l’escàndol que ha
d’investigar. Uns escombriaires (de fet topògrafs sense feina) troben un polític mort en una situació molt
compromesa. El polític és un home que destacava per l’honestedat enmig de la corrupció que hi ha sempre en la
política a les novel·les de Camilleri. Montalbano s’encarregarà de la investigació, naturalment, i amb aquella
mena de barreja entre bonhomia i mala bava que el caracteritza, anirà estirant els diversos fils que emboliquen
un advocat mafiós, un adversari polític del mort, el fill d’aquest, una sueca impressionant, un pilot de rallies i un
nebot angelical del mort...
EL GOS DE TERRACOTA (B 356 – 1999). El comissari Montalbano descuida una investigació de tràfic
d’armes flagrant per ocupar-se d’un enigma aparentment sense resposta. ¿Com pot ser que dos cadàvers dormin
cinquanta anys abraçats sense que ningú els desperti? ¿I què simbolitzen la gerra plena de monedes, el càntir i el
gos de terracota trobats al seu costat? Andrea Camilleri ens transporta a la ciutat imaginària de Vigàta per
recrear la Sicília d’avui, un món de profundes arrels rurals que vol adaptar-se a la modernitat de cops de mitra i
delacions. Una vegada més, el comissari Salvo Montalbano, que ha fascinat a Itàlia i ha fet famós Andrea
Camilleri, lector impenitent de les peripècies de Pepe Carvalho i amant com ell de la cuina ben feta, ens guia
pas a pas en el seu recorregut per la màfia i ens meravella resolent un dels casos més enigmàtics de la història
de Sicília.
EL LLADRE DE PASTISSETS (B 391 – 2000). Un assassina