L'Andrea ha arribat a Praga; la seva amiga Selma li ha escrit per dir-li que té notícies d'en Branko: sap que viu allà, a Praga. L'Andrea havia conegut en Branko un día de setembre de 1991, a Mostar, la seva ciutat. En Branko era serbi, de Belgrad. El seu amor era gairebé impossible: els pares de l'Andrea odiaven els serbis, i la guerra estava a punt d'esclatar. En Branko, milicià serbi, desaparegué de la vida de l'Andrea, i ella, poc temps després, va haver de fugir del seu país amb la seva mare, Antonela, i es van refugiar a Catalunya. Han passat els anys. Ara, a l'hotel Kristal de Praga, l'Andrea pensa en els fets esgarrifosos de la guerra de Bòsnia, que ha volgut oblidar; en tots els esdeveniments com a refugiada en un país estrany; en l'amor que havia tornat a conèixer, i en totes les persones que l'havien envoltat durant tot aquell temps. Però en Branko és viu, i en aquella ciutat; li cal retrobar-lo.