L’assaig Enderroc i reconstrucció gira, persistentment i alhora ben diferentment, al voltant de l’impuls creatiu i del subsegüent procés de creació literària i artística. Aquesta reflexió circular i poètica va bastint un edifici textual al·legòric d’aquell impuls. I, tot al llarg del llibre, aquesta arquitectura simbòlica es va enderrocant i reconstruint per si mateixa mitjançant l’embat teòric d’interpretacions de l’obra d’artistes, poetes i filòsofs que han abordat les especificitats de la creació i de les seves conseqüències a diversos nivells, en les lletres, l’art, la societat i l’individu. Així, hi entren en joc raonaments i disquisicions a l’entorn de clàssics com ara els presocràtics, Kafka, Artaud, Novalis, Nietzche, Schiller, Lautréamont, Hegel, Jarry i molts més, i de pensadors, artistes i poetes contemporanis, com Lacan, Derrida, Deleuze, Guinovart, Miró, Tàpies, Ràfols-Casamada, Valls-Baqué, Bartolotzzi, Dolors Miquel, Eugènia Balcells, Brossa, Bauçà, i etcètera, o com alguns de ben joves, com, per exemple, Arnau Pons, Lluís Calvo, David Ymbernon, Martí Sales i Roger Costa-Pau, entre molts altres, contradictoris i fins i tot antagònics, tot passant per tendències i moviments (com el Romanticisme, les avantguardes i la postmodernitat) que han forjat la cultura contemporània. I ben sovint, el text. l’assaig, pren, sense cap salt abrupte ni estridències, la forma de paràboles que superen engrescadorament el marc de la raó com a eina de coneixement, la qual hi és qüestionada de soca-rel.

El ensayo Derribo y reconstrucción gira, persistentemente ya la vez muy diferente, alrededor del impulso creativo y del subsiguiente proceso de creación literaria y artística. Esta reflexión circular y poética construyendo un edificio texto aleg&