Jordi Pujol i Felipe González, probablement els dos personatges més importants de la política catalana i espanyola dels primers anys de l'actual etapa democràtica, dialoguen sobre la grandesa i la misèria de la política. Amb un ritme àgil i molt amè, els dos expresidents plantegen alguns dels temes de més interès de l'activitat política contemporània: el compromís necessari dels polítics amb els afers públics; la necessitat que les persones arribin a la política amb una formació prèvia; la creixent professionalització de la política; la conveniència que eis polítics no estiguin sotmesos a dependències externes i gaudeixin del màxim marge possible d'autonomia; les relacions entre el món de la política i el de l'economia, entre altres. En definitiva, eis dos líders debaten la duresa de la política i la necessitat que recuperi el prestigi social que sembla que ha perdut. El diàleg entre els dos grans veterans de la política -«tot terrenys», en paraules del mateix Felipe González- va precedit d'una presentació del politòleg Joaquim Colominas i Ferran en què subratlla la crisi de la legitimitat política que s'està donant a tot el món: una proporció majoritària dels ciutadans no se senten representats pels seus governants. És una situació paradoxal, perquè aquesta crisi de les institucions democràtiques arriba en el moment en què bona part del món accedeix per primera vegada a la democràcia.