Si bé les institucions republicanes han tingut una vida efímera i, doncs, s%u2019han esfumat els projectes reformistes que havien propugnat, el republicanisme com a ideal i com a cultura ha tingut a la Catalunya contemporània una llarga vida. La brevetat dels períodes de règim republicà (1873-1874; 1931-1939), deguda als embats exteriors però també a contradiccions internes, contrasta amb la pervivència al llarg de més d%u2019un segle de l%u2019ideal republicà: per a homes i dones, tant treballadors com petits empresa ris, ensenyants, dependents, professionals liberals, professors universitaris, etc., la república és sinònim d%u2019un demà lliure, culte, laic, democràtic i europeu. Per a Àngel Duarte, la república és alguna cosa més que una simple contraposició a la mon arquia, associada a l%u2019endarreriment en tots els ordres i a la manca de llibertats: es tractava d%u2019un ideal, d'una cultura, d'un moviment amb pluralitat d%u2019ingredients, en definitiva, d%u2019un horitzó d%u2019esperança.