Si seguim la trajectòria de Francesc Miralles podem trobar algunes obres de gran interès, com El llibre de l?hivern, història que ens retratava un poble dels Pirineus amb personatges ben estrafolaris, al costat de novel·les sense suc ni bruc com les aventures de l?Aura a Un curs d?estiu a Irlanda. I aquesta Interrail seria més propera a la segona que no pas a la primera, en la qual també inclouríem la premiada Un haiku per a l?Alícia. I és que en Interrail l?autor ens intenta retratar els pensaments i les situacions dels joves que emprenen el viatge per Europa amb un bitllet d?Interrail. Però l?enfilall d?anècdotes, mesclat amb els personatges que ja venien de l?anterior Un curs d?estiu a Irlanda i la voluntat de posar alguns grams d?història dels diferents indrets per on passa el viatge fan que la narració quedi curta, només apuntada i sense arribar al fons de cap de les parts que la conformen. Una narració que esperem no doni peu a una tercera part i que permeti a l?autor reflexionar per tornar a oferir-nos noves històries de major qualitat, com ja ens ha demostrat anteriorment.