Joan Hernández Pijuan, tot i que es manifestés esquerp davant les derivacions literàries de la pintura, sempre va escriure. El seu parer era que a la pintura –com un mecanisme de pensament acomplert– no li calien traduccions escrites, però això no va impedir que el mateix Hernández Pijuan esdevingués ocasionalment escriptor. En aquest volum es recull un tast de diferents textos d’ell. Des de diferents articles periodístics a alguns dels seus escrits més assagístics, quasi sempre derivats de la reflexió sobre el propi treball. Apareix aquí no només el pintor que va ser Hernández Pijuan sinó el petit escriptor que ara es vol homenatjar. Un material imprescindible per repensar l’obra de l’artista.