L’última carta de Companys és una història de ficció que planteja fets improbables i hipòtesis diferents. El primer d'aquests fets improbables és la màquina que permet viatjar a través del temps i modificar la història. El mosso d’esquadra Martí Llaneras rep l’encàrrec de rescatar Lluís Companys del castell de Montjuïc. L’encàrrec el fa l’ambiciosa vicepresidenta del govern, que vol aconseguir un cop d’efecte rescatant Companys i ensenyant-lo a la premsa i la ciutadania per l’11 de setembre. Per aconseguir-ho, se serveix d’un científic prestigiós. La “transmigració”, o viatge en el temps, no resulta perfecte, i dóna lloc a escenes realment surrealistes i hilarant en algun cas, i en d’altres, emotives. Finalment, aconsegueixen tornar en Companys viu a la Catalunya del 2015. El xoc per al president és brutal: no entén què ha passat, com hi ha gent de tantes races, etc. Resulta ser masclista, molt políticament incorrecte, etc., però triomfa mediàticament. Hi ha la història del Pou de glaç, on hi podria haver l’Or de la República, que només Companys sap on és, etc. Hi ha corrupció, xantatge, intrigues sexuals, etc. Hi ha molta acció, i tot i ser fantasiosa, resulta versemblant.