«No podem canviar les cartes que se’ns reparteixen, però sí que podem decidir com juguem la partida.» Molts professors pronuncien conferències amb el títol «L’última lliçó». Se’ls demana que es plantegin la seva mort i que considerin què és el que més els importa a la vida. I mentre parlen, el públic no pot fer altra cosa que plantejar-se la mateixa pregunta. Què ens agradaria comunicar als altres si sabéssim que aquesta és la darrera oportunitat que tenim? Si demà desapareguéssim, en què ens agradaria que es convertís el nostre llegat al món? Quan varen convidar Randy Pausch –professor de ciències informàtiques de Carnegie Mellon– a impartir aquesta conferència, no va haver de fer servir la imaginació: li acabaven de diagnosticar un càncer terminal. La conferència, titulada «Com fer realitat els somnis d’infant», no parlava de la mort sinó de la importància de superar els obstacles, de fer possibles els somnis dels atres, d’aprofitar cada moment (perquè el temps és l’única cosa que tenim. i potser un dia descobrim que no ens en queda tant com ens pensàvem). La conferència va ser la suma de tot allò en què Randy creu. Tractà de la vida. Randy Pausch ha escrit aquest llibre amb el mateix humor, inspiració i intel·ligència que varen convertir la seva conferència en un inoblidable fenomen d’atracció massiva. L’última lliçó és un llibre que, ben segur, impressionarà els lectors durant moltes generacions.