“Hi havia una vegada un pare que, en veure que ja s’havia fet vell,va convocar un cop i un altre els seus fills i les seves filles... Ara estan asseguts al voltant d’una taula i començaran tot d’una a parlar”. Günter Grass . Com ja va fer a Tot pelant la ceba, Günter Grass se situa de nou en la narrativa autobiogràfica per recrear alguns episodis de la seva vida íntima i familiar entre els anys seixanta i noranta del segle passat. Amb una gran versatilitat literària, l’autor alemany introdueix la veu dels seus vuit fills; els quals, reunits a taula, oferiran els seus records d’infantesa sense callar res. A partir d’aquest cor infantil es recreen diferents moments de la vida privada de l’escriptor, vinculats a una antiga màquina de fotografiar defectuosa que va sobreviure els bombardejos de la Segona Guerra Mundial. L’aparell no només pot captar la realitat, sinó que també pot mostrar el passat i el futur, o les imatges desitjades pels fills. Amb La caixa dels desitjos, Günter Grass ha escrit una novel•la de família, una autobiografia fantàstica que situa la seva narrativa en una nova perspectiva, totalment inesperada i desconeguda fins avui.