La condició humana és la segona obra més important de Hannah Arend. Basant el seu pensament (al contrari que Heidegger), en el naixement de l’individu, i no pas en la seva mort, Arendt explora a La condició humana, els propòsits dels individus a la Terra, el perquè del seu naixement i de la seva existència, i quines són les seves tasques en el nostre món. Lúcid i interessant, La condició humana estudia el paper de l’home en el món contemporani, i analitza, sobretot les coses que els homes i les dones són capaços de fer. Així doncs, se centra en una discussió sobre la labor, el treball i l’acció i es refereix tant a les capacitats humanes el motiu essencial de les quals és atendre a les necessitats de la vida (menjar, beure, vestir-se, dormir...) com a la sublimació d’aquestes necessitats en una capacitat més trascendental: la de la llibertat.