Josep Batlle i Jover, un pagès de la Selva del Camp de Tarragona, va ser un membre actiu de la Junta Superior de Catalunya durant la Guerra del Francès. Un cop feta la convocatòria de Corts per part de la Junta General, el 1809, redactà un informe que va adreçar a la Junta, a l'estil d'una constitució. Lluís Maria de Puig edita aquest interessant escrit i l'acompanya amb un exhaustiu i aclaridor estudi introductori sobre el personatge i les seves idees, ben emmarcats en el temps convuls que li va toc ar de viure. Aclareix que Batlle no va ser diputat a Cadis en contra del que s'havia cregut fins avui i remarca l'interès del seu pensament perquè reflecteix perfectament les contradiccions del moment històric de canvi i de crisi del sistema.