El protagonista i narrador de La gàrgola, de qui mai no en sabrem el nom, pateix un greu accident de cotxe que el deixa
postrat en un hospital especialitzat en cremats. Coneixem arrel d’aquest internament detalls sobre el seu passat més
recent: nits de bogeria plenes de drogues i sexe sense control. Al llarg de la seva estada, anirem coneiexent també els
demés personatges d’aquesta poderosa trama: els psiquiatres Gregor Hnatiuk, la terapeuta Mizumoto i, sobretot, una altra pacient, que és guanya la vida com a escultora de gàrgoles (d’aquí el títol), la Marianne Ángel, que establirà una relació molt personal amb el protagonista.
La Marianne li explicarà aleshores que està convençuda que ells dos s’havien conegut en una altra vida, més exactament durant el segle XIV a Alemanya, mentres ella era monja d’un convent d’Engelthal i s’encarregava d’ajudar la monja cap de l’escriptorium del recinte. En una mena de comparació amb la Divina Comèdia de Dante, els dos protagonistas emprenen un vitge carregat de visions, simbologies i referències religioses que no se sap ben bé si pertànyen a aquest món o al dels somnis.
La gàrgola és una extraordinària novel·la que transportarà el lector a una època plena de fantasia, un llibre que farà tornar les ganes de creure en l’amor sense condicions, en els miracles i en el poder de la redempció.