"No tots els assassins són psicòpates." La plàcida normalitat que es viu en la ciutat de Xàtiva es veu bruscament interrompuda quan es descobreixen els cadàvers d'una parella assassinada en estranyes circumstàncies. El crim esglaia els habitants de la ciutat, tant per la seva brutalitat com per la minuciositat del ritualisme amb què ha estat dut a terme. La doctora Laura Solís, experta de la policia científica, arriba a la població per fer-se càrrec de l'assumpte. Quan té lloc un segon assassinat, de característiques semblants al primer, les pitjors sospites de la doctora Solís semblen confirmar-se. Així doncs, segueixen els passos d'un assassí en sèrie, d'un criminal dement i despietat que manifesta una misteriosa obsessió per una vella ermita en ruïnes situada als afores de la ciutat i pel modest conservador del museu local, Mario Beltrán, el qual no aconsegueix entendre les raons d'aquesta malaltissa obsessió. "La mà de Déu" no és la típica novel·la de misteri; la trama se sosté en uns personatges principals carregats amb el pes de les seves pròpies vides. La interrelació entre persones d'idees i temperaments molt diferents, les seves reaccions quan la tragèdia i el terror colpegen sobtadament la normalitat, allò millor i allò pitjor aque habita en l'ànima humana, eclipsen, en alguns moments, els mateixos esdeveniments. "La mà de Déu" és una reflexió sobre l'amistad, els somnis, les aspiracions, les reaccions davant l'imprevist i, per damunt de tot, una exaltació de la vida, dels petits èxits diaris i de la felicitat invisible, que a vegades oblidem que també hi és.