“La memòria defallent de la meva mare la va submergir, durant els últims mesos de vida, en la seva infantesa. Convertida de cop en una nena petita, i més endavant una jove casada massa d’hora, va començar a parlar-me, a confiar-me coses, convocant els morts i els vius. L’amor filial, intens i apassionat, està sovint embolcallat de pudor i de coses no dites. Explicant el seu passat, la meva mare es va alliberar d’una vida durant la qual va ser poc sovint feliç. Durant dies sencers, la vaig escoltar, vaig seguir les seves incoherències, vaig patir alhora que vaig redescobrir-la. Vaig escriure el llibre a partir dels records que ella em va transmetre i que em van permetre de reconstruir la seva vida en la vella medina de Fès dels anys trenta i quaranta, d’imaginar els seus moments de joia, d’endevinar les seves frustracions. He inventat les seves emocions i he hagut de llegir, o més aviat traduir, els seus silencis. La meva mare és una novel•la real, perquè és la narració d’una vida de la qual jo no en sabia res, o gairebé res.”