La Laura i la seva germana Moira tenen una trentena d’anys. Van créixer a Barcelona en un ambient marcat pel compromís polític dels seus pares, militants del PSUC. Alhora que prenien consciència dels valors que rebien a casa, sentien amb inquietud que això les feia diferents dels companys d’escola. La Laura no ha arribat a saber per què només té nou dits. Ella i la seva germana també desconeixen per què els seus pares es van negar a fer fotos de la seva vida familiar i, en canvi, els van ensenyar a fer «fotos mentals». Ara la Laura creu que no pot retenir més imatges mentals,i opta per escriure els seus records en un quadern per dur «un arxiu paral·lel sobre paper». En explicar-ho a la Moira, les dues germanes s’endinsen llavors en un tabú familiar que les condueix a buscar-ne la veritat. Amb una aconseguida atmosfera entre realista i fantàstica, la intriga d’aquesta història transcorre a través d’un magnètic itinerari per la recerca del seu personatge principal, el seu quadern i els seus records. Alhora, inclou una mirada inèdita sobre els opositors a la dictadura franquista que van protagonitzar la transició a la democràcia.