Aquell home vell, dret a la popa del vaixell, és el senyor Linh. Marxa del seu poble, del país dels seus avantpassats, que ha quedat devastat per la guerra. Amb una mà agafa una maleta, amb l’altra sosté una nena de poques setmanes que s’ha quedat orfe i que es diu Sang diû.
El vaixell arriba al port d’una ciutat freda i grisa. Hi ha centenars de refugiats. La gent, l’entorn són desoladors. Malgrat tot, el senyor Linh troba un amic, el senyor Bark, un home gros i solitari. No parlen la mateixa llengua, però tots dos entenen la música de les paraules i la timidesa dels gests. El senyor Linh té un cor senzill. Un cor, trencat per la guerra i el dol, que si encara batega és per la petita Sang diû.