No és un bon moment per al comissari Montalbano: la guerra amb la Lívia continua i els molts anys d’ofici comencen a pesar... Com sempre, però, la tragèdia real és més urgent que la moral: en un abocador han trobat el cadàver d’una noia nua i amb el rostre devastat per un projectil. L'única pista per identificar-la és un petit tatuatge en forma de papallona a l’espatlla esquerra, que esdevindrà el punt de partida de la investigació. I aviat troba que de noies tatuades n'hi ha moltes més, i totes han arribat de l’Europa de l’Est gràcies a l’associació catòlica La buona volontà, que aparentment les ha rescatades de la prostitució. Mentre la recerca segueix el seu curs, el comissari és veurà apressat per tothom: el bisbe, decidit a protegir La buona volontà peti qui peti; el senyor en comandant, per dir-ho en catarellès, que no vol fer enfadar els que manen de debò; i, naturalment, la Lívia, que l'espera neguitosa per fer un últim intent de salvació de la parella. Tantes pressions alhora no podien sinó conduir a un final accelerat, tan angoixant per a en Montalbano com per als lectors mateixos.