Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya. Aplec de noves i documents històrics, de Joaquim Miret i Sans, representa el primer treball de l’època contemporània dedicat a estudiar l’origen, expansió i consolidació dels esmentats dos ordes religioso-militars en els territoris de la Corona d’Aragó. Tot i ser la reedició facsímil d’una obra publicada en català el 1910, el seu interès es basa en l’intent de sintetitzar el procés històric seguit pels templers i hospitalers a la part sud-occidental d’Europa, sense descurar les seves relacions amb els respectius convents centrals d’Orient. En aquest sentit s’analitza la creació de cada comanda templers i hospitalera així com la seva evolució fins a la dissolució de l’orde pel que fa al Temple o fins al segle XIX pel que fa a l’Hospital. Per a l’elaboració del treball l’autor ha analitzat milers de documents inèdits procedents de l’Arxiu Reial de Barcelona, del Gran Priorat de Catalunya de l’orde de Sant Joan de Jerusalem o de Malta i de l’Archivo Histórico Nacional de Madrid. Una part important d’aquesta documentació, en la seva majoria en llatí, hi és transcrita sigui formant part del text o bé en les notes a peu de pàgina. L’obra de J. Miret i Sans l’acompanya una introducció elaborada per Josep Maria Sans i Travé que inclou una biografia sobre l’autor i una anàlisi sobre la historiografia posterior a Miret i Sans relativa als templers i hospitalers a Catalunya, Aragó, València i Mallorca (1910-2006)