«Ve’t aquí un llibre útil, divertit i interessant. També un document necessari i sorprenent. Ve’t aquí l’experiència d’una vida, envejable i fascinant, dedicada al món dels titelles i al teatre en general.» Així comença el pròleg de Toni Casares en la presentació d’aquesta mena de llibre de memòries i d’autobiografia titellaire que acaba de sortir de les mans de Toni Rumbau. Un llibre que no deixarà indiferent a ningú, ja que per les seves pàgines transcorren trenta anys d’història del nostre país i del nostre teatre. Aquí s’explica com va néixer l’emblemàtic Teatre Malic, primera sala alternativa del país, com va arrencar el motor de la seva extraordinària activitat, i com, al cap de divuit anys, cansat dels bancs i de les rutines del déjà vu reivindicatiu, decideix tancar, en un curiós acte d’alliberament personal dels seus promotors. Aquestes pàgines, però, són més que un llibre sobre titelles i teatre. Es parla del pas del temps, de la Revolució dels Clavells portuguesa, de la Transició espanyola, de la fi de la Unió Soviètica, es viatja a Egipte, a l’Índia, al Pakistan, a Jerusalem durant la primera guerra del Golf, a la Xina i a Macau… Toni Rumbau, com a titellaire que és, sap que les persones també són mogudes per uns fils invisibles que estiren sense solta ni volta, i sense demanar permís. Fils que l’autor intenta situar, mostrant fins a quin punt som el fruit dels nostres deliris i dels alens mitològics que ens posseeixen. Aprendre a bellugar els fils que ens mouen i ens han mogut, ve’t aquí el màxim objectiu —i el pretensiós impossible— d’un titellaire atrapat per l’aventura.

«He aquí un libro útil, divertido e interesante. También un documento necesario y so