Les cinc peces que presenta aquest llibret són fruit de viatges, experiències, somnis i més coses que no es poden dir en paraules, i que recullen les influències -que l’autor reconeix- de Pirandello, George Tabori, Yukio Mishima, Harold Pinter, Toni Cabré, Josep Julien, Mercè Sarrias, Jordi Silva, l’etapa pinteriana de l’obra de Josep Maria Benet i Jornet i també la influència d’un dibuixant de còmics anomenat Robert Crumb, del qual ha extret la irrevèrencia i, per què no dir-ho, una certa impudícia.
Nascudes a partir d’una frase, d’una paraula, es desenvolupen uns diàlegs on els protagonistes —a excepció, potser, de l’última peça “Un intercanvi cultural”— es desdibuixen lentament per entrar en el terreny de la filosofia, que com alguns saben és un terreny que no porta enlloc. Així, l’absurd arriba a la paradoxa i, finalment, a la frustració, fet que ha fet exclamar a l’Albert Benach entre ampolles de sifó i alguns carajillos de més: “Pobre Wittgenstein! Com va sofrir, pobret amb el seu tractat Tractatus logico-philosophicus.”

Las cinco piezas que presenta este libro son fruto de viajes, experiencias, sueños y más cosas que no se pueden decir en palabras, y que recogen las influencias-que el autor reconoce-de Pirandello, George Tabori, Yukio Mishima, Harold Pinter, Toni Cabré, Josep Julien, Mercè Sarrias, Jordi Silva, la etapa pinteriana de la obra de Josep Maria Benet i Jornet y también la influencia de un dibujante de cómics llamado Robert Crumb, del que ha extraído la irreverencia y, por qué no decirlo, una cierta impudicia.
Nacidas a partir de una frase, una palabra, se desarrollan unos diálogos donde los protagonistas-a excepción, quizás, la última pieza "Un intercambio cultural" - se desdibujan lentamente para entrar en el terreno de la filosofía, que como algunos saben es un terreno que n