“Sóc fill del Florenci i la Maria ... No em puc remuntar gaire per l’arbre genealògic. Sempre he admirat la gent que coneix bé la seva família. Com el meu amic Jaume Riera de Premià de Dalt, que a la façana de casa hi va poder fer figurar la data més llunyana de la llar i dels avantpassats: el 1170. Jo no arribo més enllà dels avis”.Així, de manera planera, col·loquial, entranyable i com qui parla en veu alta comencen les memòries de Jordi Pujol, el polític sens dubte més important que ha donat Catalunya en els darrers segles. Unes memòries que, enllà de l’itinerari personal de qui les protagonitza, s’entrelliguen amb els eixos fonamentals de la història de la Catalunya contemporània. No es pas debades que Jordi Pujol ha estat una peça fonamental del catalanisme del segle XX, un líder polític carismàtic en la clandestinitat sota la dictadura franquista i president de la Generalitat de Catalunya durant sis legislatures consecutives