La pensió Miramar, en la mil·lenària ciutat d’Alexandria, va ser, abans de la revolució, un establiment elegant i modern on acudien grans personatges estrangers i del país a passar la temporada d’estiu. La senyora Mariana, propietària de la pensió, va ser també una dona resplendent i ara, en la tardor de la seua vida i ajudada per la bella Zohra, una jove òrfena que vol progressar, atén cinc hostes que, per causes diferents, semblen proscrits i exiliats al seu país, trasbalsat pels canvis socials i polítics.

Miramar és una novel·la polifònica, calidoscòpica, que ens transporta als antics espais físics d’Alexandria, on transcorren les històries dels set personatges. L’amor, l’amistat, l’ambició, la nostàlgia i el desig es confabulen per mantenir el lector a l’expectativa fins a l’última pàgina i converteixen Miramar en una de les novel·les més seductores de Mahfuz.