Trenta anys després d'obtenir l'autogovern, les reivindicacions centrals de la societat catalana encara són eixugar el dèficit d'inversió en infraestructures i reduir el de la balança fiscal; així no és estrany que aquella es pregunti per l'efectivitat de l'autonomia i què fan, realment, els polítics catalans. A hores d'ara molts ciutadans veuen la relació amb Espanya asimètrica, en perjudici de Catalunya, sense que s'observi cap voluntat d'equilibrar-la.¬¬Als catalans ens falta ofici en la labor de governar, i per aquest motiu cometem més errors dels habituals en societats més experimentades. Per exemple, ens costa molt assumir que governar és donar prioritat a les institucions públiques, la Generalitat en el nostre cas, fins i tot pel davant del partit polític del governant, quan convé. El catalanisme hauria d'assumir que l'estat espanyol s'inclou en els instruments de govern de la nació catalana, i actuar en conseqüència: concentrar-se en formar part d'Espanya sense renunciar a la nostra llibertat, cosa que, per difícil que sembli, és possible si la societat catalana i els polítics que la representen actuen amb la determinació suficient.