La Mònica, una adolescent de disset amb gustos per la música, la cultura i la literatura en general, es troba en un moment crucial de la seva vida: a punt d’acabar segon de batxillerat, no sap si vol anar a la universitat i es planteja tot el seu futur. Amb els pares divorciats, la mare que encara espera recuperar el marit, que la va deixar per una altra dona, i ell, el pare, encantador i casat de segones núpcies i amb una filla més jove que la Mònica, amb qui s’hi entén molt bé, l’ambient a casa seva és gairebé insuportable. És per això que passa molta estona escrivint el que li passa pel cap al seu bloc d’Internet, i fent fotos amb la seva càmera digital a parelles —que després crema per poder “retenir” per sempre el moment en què es va fer la foto—al Turó Parc, el parc barceloní que té al costat de casa. Un bon dia escriu una crítica molt provocadora d’un dels grups de música més coneguts del moment, i el mànager del grup, un jove proper als quaranta anys, la llegeix i en queda petrificat. Trobar a la noia que ha escrit allò es convertirà per a ell en un objectiu a acomplir urgentment. Quan, finalment, tots dos es coneixen, després d’haver parlat molt per Internet, s’enamoraran i començaran una relació turmentosa que s’acabarà just abans de començar l’estiu. Al setembre, però, arribarà la calma i el final feliç que tots volíem.