Aquesta col·lecció d’opuscles, a més de refrescar alguns àmbits de la memòria històrica, pretén ajustar comptes, servir com a confessions de part i donar testimoni d’una realitat que rarament coincideix amb la versió oficial i amb els estereotips que s’alimenten des de València, des de Catalunya o des de certs poders transnacionals que actuen amb callada complicitat amb uns i altres.
De fet, aquests escrits constitueixen un acte desesperat d’apostasia: ens declarem exvalencians perquè estem més que farts de ser encaixats, de bon grat o per força, en aquests estereotips. I de patir-ne les conseqüències. Reneguem de lampli espectre de tòpics compresos entre el meninfotisme i una jovialitat meridional mai no demostrada —malgrat els esforços dautors de tanta anomenada com Ferran Torrent—, i el tortuós imaginari del català exiliat que sospira pel retorn a la pàtria «nord enllà».
No ens reconeixem en cap de les caricatures nacionals que s’han imposat com a models durant els últims trenta anys. Renunciem doncs a la nostra condició de valencians i declarem inaugurada la pàtria dels exvalencians, oberta de bat a bat a tots aquells que se senten damnificats pel penós procés polític, cultural i social que s’esdevé des de de la publicació del llibre de Fuster. Volem recuperar l’arquetip original i començar de nou. I si no pot ser, organitzar l’èxode urgent i necessari “nord enllà”, és a dir, cap a Suècia.