Rudiments de saviesa és la lúcida i monumental obra pòstuma del gran poeta mallorquí Miquel Bauçà. La seva mort solitària, que ha trasbalsat el món literari, ha fet encara més enigmàtica la figura d’un autor que només coneixíem pels seus escrits.
La lectura de Rudiments de saviesa desmenteix el tòpic de l’autor malalt i fugitiu. Bauçà hi enfila, de manera gairebé obsessiva i amb més contundència que en cap altre llibre, les raons que el van empènyer a abandonar la vida en societat i a recloure’s com un ermità: el menyspreu per la gregarietat, la resistència a sotmetre’s a la mirada dels altres i a qualsevol consigna col·lectiva, la descoberta dels somnis com a autèntic espai de realització de la humanitat. I, finalment, tal com va demostrar de manera conseqüent al final de la seva vida, la voluntat de morir tot sol, sense exhibir cap mena d’autocommiseració ni hipotecar la seva dignitat amb afectes interessats. Rudiments de saviesa també ens ofereix la mirada distanciada d’un home que assisteix a la dimissió col·lectiva de tot un país i denuncia la deriva suïcida que han pres els catalans.