Seda no és una novel"la, ni tampoc un conte; Seda és una història. Comença amb un home que travessa el món, i acaba amb un llac que s'està allí, un dia de vent. L'home es diu Hervé Joncour. El llac no se sap. Es podria dir que és una història d'amor. Però si només fos això no hauria valgut la pena explicar-la.
Al mig hi ha desigs, i dolors, però un nom autèntic, per dir-los no el tens. I tanmateix no és amor. Potser val la pena aclarir que es tracta d'una història del segle dinou: només perquè ningú no esperi avions, màquines de rentar ni psicoanalistes. No n'hi ha. Potser en una altra ocasió.