TOTA UNA VIDA (En papel)

Datos del libro

• Nº de páginas: 688 págs.
• Editorial: EDICIONS 62
• Lengua: CATALÁN
• Encuadernación: Tapa blanda
• ISBN: 9788429762211
• Año edicón: 2010
• Plaza de edición: BARCELONA

Sinopsis

Tota una vida es la història de dos homes, una dona i els seus dos fills. Una història sobre l’amor i el desamor, sobre l’amistat i la generositat entre els homes. Una història sobre la maternitat i la paternitat, sobre els esforços, gairebé heroics, per mantenir el trencadís teixit familiar en mig de la violència, la por i la fragilitat del dia a dia. El 1967, durant la Guerra dels Sis Dies, la jove Ora és reclosa amb dos joves més, Avram i Ilan, en un pavelló hospitalari de Jerusalem. Els tres pateixen una malaltia infecciosa i ningú no els pot visitar. En aquest ambient aïllat neix una gran amistat que portarà anys més tard al matrimoni de l’Ora i l’Ilan i al naixement de l’Adam i l’Ofer. Ara, l’Ofer, el fill petit de la parella, ja té vint anys, i tot i que ja ha complert amb el servei militar obligatori, accepta participar voluntàriament en una operació militar especial, en contra dels desitjos i els foscos pressentiments de la seva mare. Ella, tot just divorciada, acompanya el seu fill al campament i, torbada i amoïnada, de sobte pren una decisió sorprenent: mentre l’Ofer estigui en combat, ella no es quedarà a casa, esperant notícies, sinó que emprendrà igualment l’excursió a Galilea que havia projectat amb el seu fill i creuarà a peu el territori israelià. ¿Per què caminar tant? Perquè el moviment físic continu és justament una manera de conjurar el perill i evitar la desgràcia: mentre es mogui, mentre camini, cap soldat podrà localitzar-la per donar-li la notícia i fer oficial la mort del seu fill. Ora, però, no la farà sola aquesta excursió. L’acompanyarà Avram, l’amic dels anys de joventut. I com una mena de sortilegi, a mesura que caminin, que evoquin, que parlin, que escriguin evocaran i recuperaran el temps perdut. Fins que arribi el moment de tornar a passar comptes amb la vida, amb el present que, inexorable, els empresona... Tota una vida ens fa abraçar l’existència d’uns homes i unes